PALIO DE SIENA

Risultati immagini per palio di sienaEl Palio de Siena és una manifestació importantíssima i que els habitants de Siena viuen molt, no és una simple reconstrucció històrica, sinó que forma part de la vida de les persones d’aquesta ciutat, ja que cada “contrada” és com una ampliació de la família, els “contradaioli” (membres de la “contrada”) sono, sobretot, amics.
El Palio té lloc dues vegades l’any: el primer, del 2 de juliol s’anomena de “Santa Maria in Provenzano”, que també és una església de la ciutat on es troba, a l’altar major, un bust de la Verge Maria sense braços. El segon Palio és el 16 d’agost, dia després dRisultati immagini per palio di sienae l’Assumpció de la Verge (patrona de Siena) i, per aquest motiu s’anomena “Palio dell’Assunta” (Palio de l’Assumpció).
El nom “Palio” deriva del llatí pallium, una tela de llana que però, en aquest cas, és de seda (a Siena també s’anomena “drappellone” o “cencio”) elaborada i pintada, i és el premi de la competició. Es presenta un mes abans de la cursa i és una obra d’art de grans artistes que es dediquen a decorar-lo, cada Palio és únic i pintat per un artista diferent: per la cursa del 2 de juliol, es crida a artistes locals de Siena, l’imatge que han de representar és la Verge de Provenzano a la qual es dedica el Palio; pel 16 d’agost, en canvi, es dedica a l’Assumpció i l’encarregat de decorar la tela de seda és un artista internacional que també va variant, alguns Palio han sigut pintats per artistes molt famosos com Botero o Gottuso.

 

La realizació del Palio és una tasca molt important, a tal punt que, de seguida que s’acaba un Palio i hi ha un guanyador, el dia següent ja es comença a preparar el de l’any successiu i, cada vegada, la “contrada” que guanya, se’l queda i l’exposa a l’interior del propi museu.
El Palio de Siena, com a antecedents té molts jocs i curses que, des del 1300, es realitzaven a l’interior de les muralles de la ciutat però de diferents tipus, amb diferents recorreguts i amb la presència de diferents animals (fins i tot, durant una època hi hagué una cursa de braus). Al 1597 és quan es va fer, per primera vegada el Palio “alla tonda” (en rodó) durant el qual, els genets havien de fer, muntats a cavall, tres voltes a la Piazza del Campo, plaça principal de Siena. Aquesta fou la versió que va romandre durant els segles i que encara avui en dia es disputa. El Palio del 2 de juliol es remunta al 1656 i, a partir del 1701 es corrien dues curses a l’agost: una el dia 15, anomenada “alla lunga”, sense genet i començant fora de les muralles recorrent els carrers del centre; l’altre, el del 16 era “alla tonda” i es feia a la plaça, com hem dit anteriorment. Durant els anys de l’ocupació napoleònica, el del 15 d’agost es va suspendre i no s’ha realitzat mai més, quedant els altres dos. Risultati immagini per palio di siena

Durant les curses del Palio són les “contrade”, és a dir, els diferents barris en els quals es divideix el centre històric, les que s’enfronten entre elles, empeses per un gran esperit de pertinença i d’un fort sentit de competició. Les “contrade” tenen els seus orígens en el Renaixement, en aquella època eren 80 i, al 1729, es van tornar a definir, quedant-se en 17, les que existeixen encara actualment. Cada “contrada”, en realitat, és com un petit món a part, amb les seves lleis i estatuts; està dirigida per un escó amb un prior com a cap, i també hi ha present un Capità que s’ocupa del Palio juntament amb un grup de “contradaioli” anomenats “mangini” o “tenenti”. Cada “contrada”, té una església o oratori propi, on es realitza la benedicció del cavall el dia de la cursa, una seu i el seu museu, en el qual es conserven els records més importants com els Palio guayats, les banderes i l’arxiu.
Durant cada Palio participen 10 de les 17 “contrade”, cada cavall s’assigna per sorteig, en canvi, el genet es “contracta”. Els genets sovint són professionals i quasi mai de Siena, la majoria venen de Sardenya o del Lazio.
Durant els dies precedents al Palio, així com durant el mateix dia, a la ciutat es duen a terme events i cerimònies, algunes de les quals són verdaders rituals, com la tria i assignació dels cavalls, o la celebració de la missa i les benediccions; altres, en canvi, són més populars, com els sopars del barri. Evidentment el moment àlgid i el més important és el moment de la pròpia cursa de cavalls a la plaça.
Quan arriba l’hora de la cursa, els cavalls entren segons l’ordre casual del sorteig i es posen en línia darrera del “Canape” (corda) a la “Mossa”, que és el punt de sortida. L’últim cavall, en canvi, és l’anomenat “rincorsa”, impuls, ja que és ell el que donarà “impuls” a la cursa, és a dir el que decidirà el moment exacte del començament de la cursa. El “mossiere” és l’únic jutge de la competició que pot establir si la sortida es considera vàlida o no; si és vàlida es senyala amb un retruc de tambors, i si no ho és es dispara un petard.
Un cop que els cavalls ja han començat a córrer, han de fer tres voltes a la plaça, que equivalen, més o menys, a un kilòmetre, i els genets es poden posar traves però sense parar-se. Quan arriben a la meta, un cavall pot guanyar encara que sigui “scosso”, és a dir, que arribi sol sense genet. La “contrada” guadanyora agafa el “drappellone” o Palio i el primer que fa és portar-lo a l’església que toqui per agrair la victòria a la Verge (a Santa Maria in Provenzano pel Palio del 2 de Juliol, o al Duomo pel del 16 d’agost). El vespre continua amb les celebracions de victòria pels carrers del barri guanyador.
De totes maneres, el Palio no acaba amb el dia de la cursa sinó que és una pertinença, quelcom sempre present i ple de manifestacions que l’acompanyen però que, en aquests dos dies de les curses, simplement es fa més visible i adquireix repercusió.

Latest posts by Eleonora (see all)

Bookmark the permalink.

Comments are closed