Les finestretes del vi

Passejant pels carrers de Florència, des dels més abarrotats a l’entorn dels monuments principals, fins a aquells una mica més tranquils, i mirant-se al voltant amb curiositat, es poden descobrir moltes coses, petites i grans, de les quals els diferents punts d’atracció i monuments sovint ens distruen: tabernacles, senyals de trànsit decorades, imatges de personatges històrics… submergits, les inscripcions “dantesche” amb fragments de la Divina Commedia, altres inscripcions de marbre honorífiques de personatges que van viure en alguns edificis, i molt més. Però si mirem no massa amunt, més aviat a la nostra alçada, ens adonarem d’unes finestretes petites i estranyes que es troben a les parets d’algunes residències: són les “buchette” o les “finestretes” (han tingut molts noms) del vi. Entre el centre històric i els carrers que es trobaven fora de l’última muralla de la ciutat del 1333, n’hi havia més de cent!
Però què són? I per què serveixen? O, més ben dit: per què servien? Fàcil: per la venda del vi!

El vi sempre ha sigut una beguda preada a la història, des dels temps dels Etruscs i dels Romans, i de la seva producció, juntament amb la de l’oli, constitueix una de les activitats agrícoles principals de la Toscana. A Florència, els ordres religiosos s’ocupaven de la venda del vi, i posseïen vinyes dins dels seus convents. Alguns carrers i noms de la ciutat encara recorden aquesta presència: via della Vigna Vecchia (vinya vella), via della Vigna Nuova (vinya nova), església de Santa Maria delle Vingne (Santa Maria de les Vinyes, fou el primer nom de l’església de Santa Maria Novella).
L’història de les “finestretes” comença al segle XVI, després del setge del 1530 i de la tornada dels Medici a la ciutat. Durant aquells anys les families nobles i poderoses de Florència, per fugir del control dels Medici, s’havien refugiat en les seves possessions rurals, i havien començat una tasca de bonificació d’aquells terrenys, després d’anys de devastació estrangera: l’última havia sigut la dels Lansquenets de Carles V durants els anys del setge. Poc a poc, la producció agrícola es va reprendre, inclosa la de les vinyes. Però la gabella per la venda del vi a través de les tavernes i “osteries” era molt alta, i llavors aquests nobles van pensar en realitzar la venda directa. Es van crear, doncs, aquestes finestretes que comunicaven el celler de les seves cases de la ciutat amb el carrer, i a través d’aquestes es podia vendre el vi directament de productor a consumidor. Fou Cosme I qui va ratificar aquest procediment al 1559.
Però com funcionava aquesta venda? Primer de tot, el vi es venia en garrafes, les dimensions de les quals es regulaven a la dimensió de la finestreta (ni més ni menys!). Els treballadors del celler, experts de vi que treballaven pels rics propietaris, s’ocupaven de la venda al detall. A més, existien reglaments i horaris d’obertura i tancament del celler: un exemple el podem veure a Via delle Belle Donne, on a la part superior de la finestreta hi ha una inscripció de marbre que indica tots els horaris i dies d’obertura de l’any!

I com es feien questes finestretes? Caminant pels carrers de Florència, se’n poden veure de diferents tipus: amb arc arrodonit o amb punxa, o amb forma de caseta; tots tenen una porteta i, normalment s’assemblen a les portes d’entrada dels edificis florentins, però en miniatura! Quasi totes estan fetes amb pietra forte o pietra serena (dues pedres locals), mentre que la porteta és de ferro cobert amb fusta a la part exterior, i s’obre cap a l’interior. Es realitzaven als tallers dels artesans i després s’instal•laven a les parets d’aquests edificis.

L’ús d’aquestes finestretes va començar a decaure a finals del segle XIX i moltes ja no existeixen a causa de diferents aconteixaments de la ciutat, com ara la destrucció del centre històric durant els anys de Florència com a capital del país, els bombardeigs de la Segona Guerra Mundial i, finalment, l’inundació del 1966.
Algunes han sigut traslladades de lloc, altres murades, altres transformades en altres coses, com ara timbres o bústies per les cartes. Altres s’han convertit, fins i tot, en petites obres d’art modernes.

Però moltes d’elles, per sort, encara existeixen amb la seva forma original, i constitueixen un altre petit patrimoni històric d’aquesta ciutat, tan preciós que ha provocat el naixement de l’Associació Cultural “Buchette del Vino” per protegir-les i promocionar-les! (http://www.buchettedelvino.org)

Bookmark the permalink.

2 Comments

  1. Susy Formisano

    Complimenti questo sito è bellissimo!!! Pieno di curiosità interessanti foto significative e soprattutto scritto con termini appropriati ma semplici e alla portata di tutti.
    Brava Silvia complimenti ancora!!!

    • Grazie Susy del tuo commento! Questo bellissimo articolo sulle buchette del vino lo ha scritto la mia collega Emanuela! Ci impegniamo per potere includere delle cose interesanti, curiose e belle di questa fantastica città e regione. Ti ringraziamo ancora!
      Sílvia, Emanuela, Eleonora.

Comments are closed