AMERIGO VESPUCCI: UN FLORENTÍ A SEVILLA

La història té diferents versions depenent de qui l’ensenya i, sobretot, on s’aprèn. A les aules espanyoles es memoritza la data del descobriment d’Amèrica, al 1492, una data que no s’ha d’oblidar així com al protagonista d’aquesta proesa: Cristòbal Colón. A Itàlia les coses es veuen des d’una altra perspectiva, sense disminuir a Colón però reconeixent els majors mèrits del florentí Amerigo Vespucci, un personatge molt més ignorat en terra espanyola; en canvi, els americans tenen molt clar a qui deuen el nom del seu continent.
La família Vespucci era una família històrica florentina que va arribar des de Peretola, avui en dia un barri de la ciutat i que llavors era zona perifèrica, i es van instal•lar al centre, a la zona de Ognissanti. Van exercir els oficis de més tendència a l’època: foren notaris, banquers i comerciants. Una part de la família és la que va tenir més èxit i fortuna, la de Pietro de Vespucci, Simone di Pietro Vespucci (el fundador de l’hospital de Sant Joan de Déu) i Marco Vespucci, que es casarà amb la bellíssima i mítica Simonetta, musa de les pintures de Sandro Botticelli, de la qual en parlarem en un altre article.

El nostre Amerigo descendia d’una altra branca menys afortunada dels Vespucci. Va heretar el nom del seu avi i era el tercer fill dels cinc de Nastagio i Lisa. El seu pare, Nastagio, era notari però tenia molts problemes amb l’alcohol, així és que, Amerigo va ser educat i protegit pel seu tiet, Giorgio Antonio, germà petit de Nastagio, el qual li va fer aprendre llatí, matemàtica, física, geometria i astronomia. Giorgio Antonio era un humanista i apassionat de mapes, amic de Marsilio Ficino i, per això, proper al cercle dels Medici, cosa que va permetre a Amerigo refugiar-se amb el seu tiet a la Vil•la del Trebbio durant la pestilència del 1476, propietat de la branca secundària de la família, la de Pierfrancesco de Medici, on un altre tiet seu, Bernardo, treballava com a contable. I amb aquesta branca dels Medici va estar sempre relacionat Amerigo ja que es va convertir en home de confiança de Lorenzo, fill de Pierfrancesco, anomenat “il Popolano”, Amerigo es va ocupar dels negocis i propietats de Lorenzo, una feina que el va portar a Sevilla.

Sevilla era, des de mitjans del segle XV, una ciutat en expansió, on els Medici tenien una altra de les seves seus bancàries de la qual se n’ocupava el florentí Giannotto Berardi. Amerigo fou enviat a Sevilla per col•laborar amb Berardi entre el 1491 i el 1492, i allà la seva vida va canviar radicalment, mai més tornarà a Florència. El destí va voler que Berardi fos un dels finançadors de l’expedició de Cristòbal Colón (juntament amb els seus altres negocis, entre els quals, el comerç d’esclaus, al qual es dedicaven molts florentins), així, Amerigo va viure en primera persona tots els preparatius del viatge (sobretot del segon), va estar present quan Colón va tornar triomfador del seu primer viatge i, a la mort de Berardi, Amerigo es va convertir en el seu executor testamentari. Al 1496 salpen les embarcacions sota el comandament de Juan de Sasueta, en les quals Berardi havia invertit molts diners i també Amerigo, que s’havia associat amb el seu conciutadà i que es creu que també podia trobar-se a bord. Per desgràcia van naufragar i, tot i que no hi va haver pèrdues personals, les pèrdues econòmiques van ser enormes. Durant uns anys va desaparèixer el rastre d’Amerigo, que es va haver de recuperar d’aquest cop financer i que, segons algunes teories, s’hauria embarcat en altres viatges. Tornem a tenir noticies seves al 1499 quan torna a ser a Sevilla, casat amb Maria Cerezo i, al mateix any, realitza el seu primer viatge documentat cap a Amèrica. En aquest primer viatge, tot i que no està molt clar l’objectiu, es va embarcar amb Alonso de Ojeda i Juan de la Cosa, els quals ja tenien experiència precedent, sobretot el segon, que havia pilotat la primera expedició de Colón. Amerigo va prendre nota de cada detall i es va anar convertint en un expert en navegació i rutes, ajudat pels seus estudis a Florència. Van arribar a la zona de la Guyana, Trinidad i Orinoco i es va endinsar en el riu de l’Amazones, coneixent moltes tribus. Tot el que Amerigo va descobrir, ho explica en diverses cartes al seu protector, Lorenzo de Pierfrancesco de Medici. Descriu una zona que anomena “piccola Venezia” (petita Venècia) i que es transformarà en espanyol en Venezuela. La seva fama va créixer a Espanya, entre la comunitat florentina i a la mateixa Florència, fins i tot a Portugal. Quan Amerigo va tornar del seu viatge, el rei portuguès li va encarregar una altra expedició que va sortir al 1501 i amb la qual va arribar a Salvador de Bahía, que va anomenar “Ognissanti” en honor al barri i església de família a Florència. Per la corona de Portugal, Amerigo va realitzar un segon viatge al 1503-04 que, tot i que no va aconseguir resultats rellevants, va conèncer al florentí de que, les terres que havien trobat no podien ser les Índies, sinó noves terres, un Món Nou. Tot i que Portugal i Espanya eren rivals en qüestions marítimes i d’expedicions, no sembla que Amerigo trobés oposició quan, després del segon viatge i tres anys al servei del rei portuguès, va tornar a Sevilla sota la protecció de la corona espanyola.


Al 1505 es publica a Florència la Lettera di Amerigo Vespucci delle isole nuovamente trovate nei quattro suoi viaggi (carta d’Amerigo de les illes novament tribade en els seus quatre viatges). Es parla de quatre viatges d’Amerigo, tot i que no la va escriure ell directament sinó algú que coneixia les cartes que Amerigo havia enviat als Medici i a Pier Soderini, nou gonfaloniere de la República Florentina i amic de Giorgio Antonio Vespucci, nomenat després de l’expulsió dels principals Medici del poder i exiliats de la ciutat. Els escrits són inexactes en alguns detalls però descriuen bé els viatges d’Amerigo, per tant, l’escriptor coneixia bé les seves viscissituts, o directament, o a través de les seves cartes. Aquests són els viatges descrits:
1. 1497, viatge per la corona espanyola: descriuen els “indios” que es troben, les seves costums, el fet que van sempre nus, el canibalisme…. són les illes del Carib les que han trobat, arribant a Venezuela, que descriu com la petita Venècia. Tornen a Càdis, envoltant Floria i Cuba, el 1498 carregats d’esclaus per vendre.
2. 1499-1500, segon viatge pels reis espanyols: arriben a la Guyana i l’embarcació d’Amerigo s’endinsa al riu Amazones, arribant a Trinidad i Orinico. Descriu més indigenes que mengen carn humana i són molt alts, i els conflictes amb els colons de Colón a l’illa d’Antigua. Tornen després de tretze mesos amb perles i altres materials preciosos.
3. 1501, tercer viatge i primer pel rei de Portugal: arriben a les illes de Capo Verde, arribant a Río de Janeiro i el riu de la Plata. L’importància d’aquest viatge és que Amerigo afirma per primera vegada que no s’han trobat les Índies sinó un Món Nou (abans de la publicació d’aquestes cartes ja s’havia publicat el Mundus Novus on es difonia que un florentí havia descobert un nou continent). Descriu els pobles i gents salvatges, així com els animals que descobreixen. Els cristians són assassinats i devorats per aquests salvatges caníbals.
4. 1503-04, segona expedició per Portugal: arriba al Brasil I fonda una fortalesa, com va fer Colón al Carib.
Amerigo, llavors, torna a Sevilla. El rei Ferran II el convoca juntament amb Vicente Yáñez Pinzón, que era el propietari de la “Niña” i la “Pinta”, dues de les embarcacions que va utilitzar Colón, i els encarrega una expedició secreta cap a l’Oceà que organitzen a la Casa de Contractación de Sevilla. Tot i que, al final, aquesta expedició s’anula al 1506, Amerigo s’havia guanyat respecte i reputació, i se li permet continuar treballant a la Casa de Contractación fins que, al 1508, el nominen “Piloto Mayor”, un càrrec que es crea en aquell moment i que s’ocupa de supervisionar totes les rutes i mapes geogràfics, així com instruir i controlar als nous exploradors que volien salpar cap al Nou Món. La filla del rei, Joana de Castella (Juana la Loca, mare del futur rei emperador Carles) va ratificar el càrrec a Vespucci.
Amerigo fou el primer que va parlar del Nou Món però no el va batejar mai en honor seu. El nom d’Amèrica, “terra d’Amerigo”, apareix per primera vegada al mapamundi del cartògraf alemany Martin Waldseemüller al 1507: Waldseemüller pertanyia a un grup d’erudits i humanistes que es basaven en la cultura italiana des dels medievals Dante, Petrarca i Boccaccio, fins als humanistes renaixentistes. Aquests erudits estaven convençuts del fet que fou Amerigo el primer que va posar el peu al continent i no Colón, i que era al florentí a qui es devia el mèrit d’haver reconegut un npu continent, ja que Colón va estar sempre convençut d’haver arribat a les Índies. Còpies d’aquests mapamundi arriben a mitja Europa, menys a Itàlia i a Espanya, així que Amerigo va morir sense conèixer el resultat final de l’èxit de les seves exploracions. Un altre mèrit que s’atribueix al Vespucci a diferència de Cristòbal, és que va estudiar i descriure le sterres i poblacions descobertes de manera científica i no com el missionari que havia sigut, en canvi, Colón.


Però aquestes conclusions dels alemanys no foren aprovades per tothom i, en particular, alguns defensors de Cristòbal Colón, van considerar que Amerigo s’havia apoderat de la fama i dels mèrits del genovès. Un dels seus major defensors contra el florentí fou el dominic Bartolomé de las Casas, que va considerar que Colón havia sigut l’elegit per Déu per aquesta missió, de fet, fou ell el “missionari” de les noves terres. Els espanyols van refusar utilitzar el nom d’Amèrica durant molt de temps i existien dos grups defensors d’un o de l’altre explorador, tot i que els protagonistes mai van ser ni es van comportar com a rivals. Tot i que a Itàlia i, especialment, a Florència, es va reconèixer sempre la tasca d’Amerigo Vespucci, als mapes de Palazzo Vecchio, realitzats entre 1563 i 1589 no apareix ni el nom d’Amèrica ni el d’Amerigo, esmentant només a Colón i a Magellano com els descobridors del nou continent. Va existir, doncs, una campanya de desacreditació cap a Amerigo? Per quin motiu? Recordem que aquests famosos mapes foren realitzats pel frare dominic Ignazio Danti (que anomena el nou continent L’ultime parti note delle Indie Occidentali), i sembla que els erudits dominics tenien clara la seva posició al respecte. Tampoc cal excloure el fet que Amerigo sempre va treballar, va estar protegit i relacionat amb Lorenzo el “Popolano”, branca secundària de la família que, a l’època no tenien massa bona relació amb els principals Medici, ja que s’havia despertat una certa enveja i, aquesta part d ela família, podrien, inclús, haver participat en l’exili dels seus cosins. Els mapamundi de Palazzo Vecchio van ser encarregats per Cosme I de Medici, el primer Medici que s’imposa i pren el control de Florència fins a l’extinció de la dinastia. Tindria això a veure amb el fet que es negués a reconèixer els descobriments d’Amerigo Vespucci, protegit per la branca “traïdora” de la família? L’antecessor de Cosme, de fet el primer Medici en convertir-se en duc, havia sigut Alessandro, però fou assassinat pel seu cosí, Lorenzino (anomenat “Lorenzaccio” després d’haver comès aquests crim), que “casualment” era el nét de Lorenzo el Popolano. Podem intuir molts interessos polítics entre diferents reis i regnes (Espanya vs Portugal), ducs i gobernants (República Florentina vs els Medici) i famílies il•lustres. Tot això pot haver afectat la història o, més aviat, la seva difusió, i com els personatges han sigut presentats i estudiats en els diferents països sota diferents preceptes.
Amerigo Vespucci va passar els últims anys de la seva vida a Sevilla, va conservar el seu càrrec de Piloto Mayor i, va romandre amb la seva dona i cuidant el seu nebot. No va tenir fills amb Maria Cerezo però se li atribueix una filla il•legítima anterior al seu matrimoni que hauria tingut a Florència, la qual és esmentada en una carta però no sabem res ni d’ella ni de la seva mare, per tant la seva existència representa, realment, en un misteri.
Al 1511, Amerigo va fer el seu testament i va morir a Sevilla el 22 de febrer del 1512, tenia 58 anys. A la seva vídua, que era l’hereva del florentí, la corona li va reconèixer una pensió vitalicia en agraïment als serveis prestats pel seu marit. No queda clar on fou enterrat Amerigo, no existeix cap tomba ni sepulcre que el recordi. Podria haver estat enterrat a Sevilla o, segons una altra teoria, portat a la seva ciutat natal, Florència, i enterrat a l’església de família, Ognissanti, tot i que en cap cas en tenim la certesa.

 

 

Font d’informació principal : Bonciani, Mauro (2012) “Amerigo Vespucci, il fiorentino che inventò l’America”. Casa Editrice Le Lettere, Firenze

Sílvia Marquès

Ciao! Sono Sìlvia e vengo da Barcellona. Laureata in Storia dell’Arte nella mia città, la mia passione è sempre stata l’arte italiana. Dal primo momento in cui ho messo i piedi a Firenze, ho amato questa città e il mio sogno è stato trasferirmi qui e diventare guida turistica, il lavoro che più amo. Continuo a studiare e imparare cose di questa magnifica regione che è la Toscana, piena di ricchezze come la sua storia, la gastronomia, i vini, i paesaggi... Quindi sono entusiasta di accompagnarvi e scoprire insieme tutte le belle cose che offre questa meravigliosa città!

Latest posts by Sílvia Marquès (see all)

About Sílvia Marquès

Ciao! Sono Sìlvia e vengo da Barcellona. Laureata in Storia dell’Arte nella mia città, la mia passione è sempre stata l’arte italiana. Dal primo momento in cui ho messo i piedi a Firenze, ho amato questa città e il mio sogno è stato trasferirmi qui e diventare guida turistica, il lavoro che più amo. Continuo a studiare e imparare cose di questa magnifica regione che è la Toscana, piena di ricchezze come la sua storia, la gastronomia, i vini, i paesaggi... Quindi sono entusiasta di accompagnarvi e scoprire insieme tutte le belle cose che offre questa meravigliosa città!
Bookmark the permalink.

Comments are closed