DON LORENZO MILANI

Aquests dies es celebra el 50è aniversari de la mort de Don Lorenzo Milani, un mossèn que durant molts anys es va considerar “poc oportú” i per aquest motiu, sovint, la seva figura va quedar marginada i apartada per part de l’Església, tot i que últimament s’ha provat un apropament, com demostra la visita del papa Francesc a la seva tomba.
A continuació, les meves paraules, pretenen ser una introducció a la vida, la persona i l’activitat de Don Lorenzo Milani, sobre el qual us convido a aprofundir a través dels seus propis escrits i del què s’ha escrit sobre ell, per poder conèixer l’home únic i especial que fou.

Le vere parole di Don Milani

Lorenzo Milani va néixer a Florència el 27 de maig de 1923, fill de Albano Milani i Alice Weiss. El seu pare era un químic, fill de Luigi Adriano Milani, arqueòleg i numismàtic (fou ell qui va descobrir l’escultura grega que, en honor seu, es va anomenar “Apollo Milani” i que es troba al Museo Arqueològic de Florència), casat amb Laura Comparetti, filla d’una altra família il•lustre. Alice Weiss, la seva mare, era de família jueva benestant i molt culta. En Lorenzo va rebre la primera educació a casa, que incloïa llengües estrangeres, les quals va aprendre gràcies a les institutrius de diferents nacionalitats que va tenir. Al 1930 la família es va traslladar a Milà on Lorenzo va acabar els seus estudis secundaris clàssics (de lletres) i, a continuació, es va matricular a l’Acadèmia de Brera. Al 1942, a causa de la guerra, van tornar a Florència i l’any següent en Lorenzo va entrar al seminari. Al 1947 es va convertir en mossèn i el van enviar a Montespertoli i després a San Donato a Calenzano. Al 1954 el van nombrar prior de Barbiana on va romandre fins a la seva mort al 26 de juny de 1967 a causa d’una leucèmia.
La conversió religiosa de Lorenzo va ser una sorpresa per tothom, sigui perquè els seus pares eren ambdos agnòstics i anticlericals, per tant ell havia rebut una educació laica, sigui perquè de jove no havia demostrat mai cap interès per la religió.
Així que fins als vint anys, Lorenzo va viure i formar part de la burgesia florentina, va créixer en una família agnòstica i molt culta, però quan va triar el camí del seminari, va renegar completament de la seva vida precedent i, sobretot, de la societat a la qual pertanyia, i es va dedicar exclusivament a l’educació dels pobres. Així va crear a Gigliola , després a Calenzano i finalment a Barbiana, una mena d’escola per ensenyar als fills dels pagesos i dels obrers. La missió sacerdotal era, per Don Milani, la tasca social que consistia en la redempció cultural, l’única cosa que podia permetre la salvació social de l’home.
Don Milani va demostrar com n’era de classista el sistema escolàstic: només els rics es podien permetre estudiar fins als 30 anys, perquè la família els podia mantenir sense renunciar a l’alt nivell de vida al qual estaven acostumats, mentre que, en canvi, els pobres es podien considerar afortunats si podien fer els anys de l’educació primària i, fins i tot si era així, s’havien de dedicar la resta del dia a treballar.
Don Milani amb la seva escola va voler oferir als nois les eines necessàries per saber-se moure pel món i deixar de ser explotats; ell no pretenia inculcar cap tipus d’ideologia a la ment dels nois, valors, o posicions dictades per altres, sobretot per les classes dominants, sinó que volia que fossin capaços de raonar lliurement i actuar per pròpia iniciativa de manera motivada. Només d’aquesta manera cada ésser humà pot millorar en la societat i deixar de ser oprimit i explotat pels altres.

Latest posts by Eleonora (see all)

Bookmark the permalink.

Comments are closed