UN SICILIÀ A FLORÈNCIA: ANTONELLO ALS UFFIZI

Als Uffizi no hi ha només pintors florentins: les vastes col·leccions que ens han arribat a través de diferents canals, però, sobretot, les dels Medici i dels Lorena, recullen molts artistes “estrangers” que tenim la sort de poder admirar en aquest museu. Per exemple, gràcies a l’herència de Vittoria della Rovere que es va casar amb el Granduc Ferdinando II de’ Medici al segle XVII, tenim la Venus d’Urbino de Tizià i el Doble retrat dels Ducs d’Urbino de Piero della Francesca. Gràcies a Ferdinando III de Lorena, que a Siena es va enamorar de la preciosa Anunciació de Simone Martini, ara la podem admirar a les primeres sales dedicades a l’art del segle XIV. Gràcies al Gran Príncep Ferdinando, que anava per les esglésies a adquirir pintures, tenim diverses obres, sobretot a la Galeria Palatina; o Caravaggio com un do del seu protector, el cardenal Del Monte, a Ferdinando I de’ Medici.

Aquí vull parlar d’una adquisió de l’Estat Italià i d’un artista que, provinent del sud, va introduïr a Itàlia novetats pictòriques provinents des de terres molt més nòrdiques, fins i tot de Bruixes, per fusionar-les amb mestria amb aquelles més típiques de la tradició italiana. El pintor en qüestió és Antonello da Messina, gran intèrpret del renaixement italià, que va viure, més o menys, entre el 1430 i el 1479, i de la vida del qual ens n’han arribat pocs detalls, des de la data imprecisa del seu naixement.

La pintura, present a la sala 20 juntament amb els noms de Mantegna i Bellini, és en realitat un tríptic, protagonista fa un parell d’anys d’una operació d’ “unió”, volguda i organitzada, entre d’altres, per Vittorio Sgarbi: les parts realment propietat dels Uffizi (o sigui, del Mibact, ministeri dels Béns Culturals) són dues, mentre que la tercera pertany a la Regió de la Llombardia. Gràcies a un acord segellat per ambdues parts, la Verge amb el Nen Jesús i un àngel del pintor Vincenzo Foppa de Brescia, ha volat al Castell Sforza de Milà; en canvi, ha arribat aquí el San Benet d’Antonello que faltava d’aquest tríptic (la part dreta). I romandrà aquí durant 15 anys. Les altres dues parts, la Verge amb el nen i àngels i el Sant Joan Evangelista, foren el resultat d’una adquisió de l’Estat en els anys ’90, per satisfer el desig de Ugo Bardini, fill i hereu de l’antiquari toscà de Stefano Bardini, que morí al 1965 i que va convertir l’Estat Italià en el seu hereu.

Continue reading

El retorn de l’Adoració dels Mags de Leonardo da Vinci

Després de cinc anys de restauració al Opificio delle Pietre Dure (Florència), per fi torna a ser exposada una de les obres de Leonardo da Vinci més importants presents a Florència, l’Adoració dels Mags.

El 1480, els canònics regulars de Sant Agustí de l’església de San Donato in Scopeto, que es trobava a prop de la Porta Romana de la ciutat i que va ser destruïda durant el setge del 1530, van encarregar al pintor aquesta obra que, però, no fou mai acabada ja que dos anys més tard, Leonardo va marxar de Florència per dirigir-se a Milà. Al 1496 els canònics van encarregar a un altre artista que realitzés per ells una Adoració dels Mags, Filippino Lippi. Aquest pintor va concloure la seva versió de l’escena, que també es troba al Museu dels Uffizi, mentre que la de Leonardo es va quedar a la fase del disseny.

L’Adoració dels Mags de Leonardo presenta, en primer pla, i com a element principal de l’escena, la Verge Maria amb el nen Jesús en braços, els tres reis Mags als seus peus, dos dels quals als vèrtexs del triangle a l’intern del qual es troben delimitats els personatges. Totes les altres figures presents que han arribat per adorar el naixement del nen són, en canvi, disposades en semicercle darrera i al voltant de la Verge. Aquestes figures resulten molt interessants, sobretot pel moviment que Leonardo dóna als cossos i per les expressions carregades de pathos.

El fons està dividit en dues parts per dos arbres: el de l’esquerra és una palma (símbol de la Resurrecció de Crist i del martiri), el de la dret s’identifica segons molts estudiosos amb el llorer (símbol de glòria, victòria i vida eterna).

Al costat esquerra del fons, Leonardo mostra un edifici en ruïna, mentre que a la dreta hi ha una batalla entre cavalls i cavallers.

Gràcies a la restauració ha sigut possible evidenciar un detall relacionat amb l’edifici: que no es troba abandonat sinó que hi ha homes que l’estan reconstruint, restaurant, mantenint-ne però l’aspecte original com per exemple els arcs; es poden veure homes treballant i, a prop de l’arbre, un home que està dirigint les obres. Es creu que el model utilitzat per Leonardo per l’edifici hagi sigut l’església de San Miniato al Monte i això permet suposar que l’edifici en reconstrucció sigui un temple i no qualsevol altra cosa.

El temple a l’esquerra i la lluita entre homes i cavalls a la dreta troben ambdós una explicació en el llibre de Isaïes, que alterna moments de pau (el temple) amb moments de guerra (lluita); probablement perquè Isaïes és l’home dempeus en el primer pla a l’esquerra.

Pel que fa a la lluita entre cavalls i cavallers, apareix de manera espontània la referència a la Batalla d’Anghiari que Leonardo havia realitzat per el Salone dei Cinquecento del Palazzo Vecchio. Aquesta obra ja no existeix a causa de la tècnica massa atrevida de l’encàustica que Leonardo havia intentat utilitzar però que els colors se li van desfer, per tant no ens n’ha arribat cap traça, només els estudis i cartrons, còpies dels autèntics. Tot i que no és massa, això permet, de totes maneres, notar una semblança notable entre l’entrellaçat dels cossos humans i els animals de la Batalla d’Anghiari i el que hi ha representat aquí, a l’Adoració dels Mags.

En realitat encara s’han de dir moltes coses i s’ha d’aprofundir sobre l’obra, existeixen altres dissenys i obres que, comparats amb aquesta, poden aportar llum sobre molts detalls i és això el que voldríem fer si voleu venir amb nosaltres a veure, després de tant de temps, aquesta meravella que acaba de ser restaurada, l’Adoració dels Mags de Leonardo da Vinci.

L’obra es troba temporalment exposada a les sales del primer pis del Museu dels Uffizi, en una exposició dedicada a ella que serà oberta fins el 29 de setembre; successivament, totes les pintures de Leonardo Da Vinci es col·locaran en una sala dedicada a l’artista al segon pis del museu.