BARTOLINI SALIMBENI

Tornem a parlar d’una família important de Florència, aquesta vegada dels Bartolini Salimbeni…. que, en realitat, eren de Siena, precisament durant l’època en la qual aquestes dues ciutats eren enemigues: durant les lluites entre els güelfs i els gibel·lins del segle XIII. Il cognom, aleshores, era Salimbeni i, els seus membres, eren, de fet, gibel·lins: enfortits amb els seus diners del comerç, van poder ajudar les tropes de Siena gibel·lines contra les güelfes de Florència durant la batalla de Montaperti (1260). Florència, després de la dura derrota, es va convertir en gibel·lina durant quasi sis anys: caldrà esperar la derrota de Manfredi de Sicilia a Benevento (1266) per tornar a establir el poder güelf. Però aquesta és una altra història!

Tornem a la nostra família, que ben aviat però, es va traslladar a Florència, per continuar els camins del comerç i de la mercaderia. Fou Bartolino Salimbeni qui es va voler traslladar, i així va ser com el cognom es va canviar primer per Bartolini, per amagar la seva verdadera identitat de gibel·lins en territori enemic, però després es va integrar amb l’original, convertint-se en Bartolini Salimbeni.

Continue reading

ELS PUCCI

Les famílies benestants cabdals de cada ciutat són les que en marquen la història i, a vegades, la política, han sigut importants per l’economia i per l’art convertint-se en mecenes d’artistes, poetes, intel·lectuals i científics.

En el cas de Florència, les famílies poderoses eren abundants ja que moltes es van enriquir durant l’època medieval gràcies, principalment, a dos negocis: el banc (eren usurers) i el comerç. En un centre històric tant reduït hi havia, doncs, un gran nombre d’aquestes famílies repartides en els diferents barris, aliades o rivals entre elles. Aquest va ser el “joc” que va definir la història de la ciutat principalment en època medieval i renaixentista, però que arribà a temps moderns. Aliances per pujar en l’escala del poder o derrotar enemics comuns o rivals de negocis estaven a l’ordre del dia, sobretot a través dels matrimonis. El govern de Florència era una República que, però, es va convertir en “Signoria”, és a dir, que el poder estava en les mans dels principals “senyors”, membres de les famílies eminents de la ciutat. Aquest govern “compartit” entre les principals famílies es va mantenir (almenys aparentment) a l’arribada dels Mèdici, que es convertirien en la família dominant de la ciutat fins a l’extinció de la nissaga. Aquesta situació, però, va canviar amb un dels Mèdici, Cosme I, a mitjans del segle XVI quan es va convertir en Duc de Florència i, a partir d’aquell moment, el poder passaria només a les mans de la seva família, succeïnt-se de generació en generació.

 

Continue reading