26 DE JULIOL: SANTA ANNA

Avui, 26 de juliol, és la festa de Santa Anna, mare de Maria, és a dir àvia de Jesús, i també és una de les patrones de Florència juntament amb el principal, Sant Joan Baptista, i els altres dos, Santa Reparata i Sant Zenobi. La devoció a Santa Anna, a Florència, es remunta a un episodi concret que es va produir al segle XIV, durant un decenni que acabarà sent força conflictiu per la ciutat i que també té com a protagonista l’església d’Orsanmichele.
Però, abans que res, qui és Santa Anna? Tot i, com hem dit, la seva important relació amb Maria i Jesús, i el seu culte dins la religió cristiana, les notícies que tenim sobre ella i la seva vida no ens arriben dels Evangelis oficials sinó dels anomenats “Apòcrifs”; de totes maneres, l’Església n’ha acceptat el culte.
La història d’Anna i del seu marit Joaquim la trobem sovint representada en famosos cicles de decoracions murals amb les Històries de la Verge, com en el cas de Florència: Anna i Joaquim són una parella feliç i molt devota però sense fills a causa de l’esterilitat de Joaquim. Aquesta “deshonra” provoca que el Gran Sacerdot li impedeixi fer sacrificis al temple, fent-lo fora de males maneres. Humiliat, Joaquim es refugia al desert per transcórrer un període de retir, quan un àngel s’apareix a Anna anunciant-li la seva futura maternitat. El mateix àngel també s’apareix en somnis a Joaquim per donar-li el mateix missatge. Llavors Joaquim torna a la ciutat i es produeix la famosa escena del “Retrobament a la porta daurada”, o sigui un dels petons més representats en la història de l’art, començant pel de Giotto a la capella Scrovegni de Pàdua.

A la Toscana, la representació típica d’aquesta santa serà la “Santa Anna Metterza”, “metterza” seria la “tercera”: la imatge, de fet, és la que representa tres generacions juntes, és a dir Santa Anna darrera de la seva filla Maria que, sobre els genolls, té el nen Jesús. Dos noms famosos per haver representat aquesta particular iconografia són Masaccio, la pintura del qual es troba als Uffizi, i Leonardo da Vinci, al Louvre de París.

El culte de Santa Anna a Florència en particular, s’origina en un fet polític que va tenir lloc el 26 de juliol de 1343, o sigui, l’expulsió del Duc d’Atenes. Estem, com hem dit, en una època molt agitada per Florència (hi haurà la fallida dels bancs de les famílies Peruzzi i Bardi i després la peste del 1348, tot això després de l’inundació del riu Arno del 1333).
Qui era el Duc d’Atenes? Aquest era el títol de Gualtieri VI de Brienne, noble francès relacionat amb els Anjou, que fou cridat a Florència per part de la Signoria al 1342 per convertir-se en senyor i acabar així amb les lluites internes pel poder. Però, en canvi, acabarà convertint-se en un tirà: s’aprofita del poder adquirit, enemistant-se la classe mitjana, o sigui la dels gremis Majors, a favor del poble. Fou un gran error en una ciutat de mercaders però sobretot, de partidaris convençuts de la pròpia independència! El seu govern no va durar ni tan sols un any: el 26 de juliol de 1343 se l’obliga a fugir des del Palazzo dei Priori (edifici del govern) utilitzant una porteta que va havia construït ell mateix, la que encara és visible a la via della Ninna, anomenada “porta del Duc d’Atenes”. A aquest punt, els florentins, per celebrar la llibertat recuperada, van córrer a Orsanmichele, l’edifici del mercat del gra que ja estava dedicat a la Verge Maria, per agrair-li haver ajudat la ciutat amb la intercessió de la mare, Santa Anna, que es celebra aquest dia.

I precisament a Orsanmichele, que es convertiria en església-graner, es va construir l’altar a Santa Anna: avui encara s’hi pot admirar el grup de màrmol del segle XVI obra de Francesco da Sangallo amb la “Santa Anna Metterza”. I no per casualitat la santa s’associa amb aquest edifici que incorporava els aspectes religiosos i civils de Florència: era la manera de celebrar la nova patrona de la ciutat, anomenada “Santa advocada de la llibertat ciutadana”.
I aquesta fusió entre valors civils i religiosos es reflexa també en les celebracions: el 26 de juliol es va convertir en una solemne festa, i les celebracions es realitzaven a Orsanmichele, decorada per l’ocasió amb les banderes dels gremis, mentre el poble feia ofertes a Santa Anna. Es va introduir, més tard, una processió entre Orsanmichele i el Monestir de Verzaia, a l’altra banda del riu, dedicat a Anna.
Avui en dia, qui s’encarrega de la celebració és el Corteo della Repubblica Fiorentina, en el qual es representen els històrics 7 gremis principals i els 14 menors amb el procònsul, mentre les seves banderes encara decoren Orsanmichele. La processió comença al vespre, cap a les 20.30, des del Palagio di Parte Guelfa, cap a la Piazza della Signoria i recull les autoritats civils; arriben a la plaça del Duomo per rebre, en canvi, les autoritats religioses, i tots junts es dirigeixen a l’església de Orsanmichele on, a les 22.00, es celebra la benedicció i l’entrega del ciri.

També a Ponte a Signa, que forma part de Lastra a Signa, celebren avui la seva patrona!
Una última curiositat: on podem veure representada la famosa expulsió del Duc d’Atenes? El testimoni artístic més conegut és un fragment de fresc atribuït al Orcagna (artista florentí del mitjans del segle XIV) que, en origen, es trobava a la presó de les Stinche, i ara està al Palazzo Vecchio: s’hi veu Santa Anna que, en una mà, aguanta els símbols de Florència, del poble i de l’ajuntament, mentre amb l’altra mà protegeix la ciutat; al seu costat podem veure el Palazzo dei Priori, conegut com Palazzo Vecchio, i, a la dreta, el duc que fuig, girant-se a mirar un àngel. Una altra representació, en aquest cas, del segle XIX, la trobem a la Galeria d’Arte Moderna (al Palazzo Pitti), és una pintura de grans dimensions de Stefano Ussi.

Bookmark the permalink.

Comments are closed