PALAZZO COMUNALE DE SAN GIMIGNANO

Al cor del centre de San Gimignano, a la plaça del Duomo, es troba el Palazzo Comunale, també conegut com Palazzo del Popolo o Palazzo Nuovo del Podestà; està delimitat, a la dreta, per la Torre Grossa (que, amb els seus 54 metres és la més alta de San Gimignano; construïda entre el 1300 i el 1311) i, a l’esquerra, per la Loggia del Comune (el pòrtic). L’edifici del govern fou construït entre el 1289 i el 1298 sobre les restes d’una estructura més antiga i es va ampliar durant els segles XIV i XV. A partir de la seva construcció i encara avui en dia, el palazzo és seu de l’Ajuntament de San Gimignano i, des del 1852, també del Museu de la ciutat, Museo Civico.

La Pinacoteca del segon pis acull obres molt importants d’artistes de Florència i de Siena del segle XIII al XVI, entre els quals Coppo di Marcovaldo, Benozzo Gozzoli, Filippino Lippi, Pinturicchio.

Entre les diferents sales que formen part de l’edifici, al primer pis es troba la sala del Consell coneguda com Sala Dante, en honor a la presència del poeta Dante Alighieri l’any 1300. Dante va venir com a ambaixador de la República Florentina per crear una lliga güelfa Toscana, és a dir, una unió entre tots els partidaris del papa per, així, poder fer front als oponents gibel·lins, defensors de l’emperador.

A l’interior de la sala hi ha pintures al fresc de finals del segle XIII atribuïdes a un pintor florentí, un tal Azzo di Masetto, i representen tornejos de caballers i escenes de caça dedicades a Carles d’Anjou, representat entronitzat a la paret del fons de la sala mentre alguns personatges l’homenatgen amb el do del falcó.

A la paret de la dreta hi ha la gran Maestà de Lippo Memmi del 1317, inspirada a l’obra homònima del cunyat de l’artista, Simone Martini al Palazzo Pubblico de Siena: Maria es representa asseguda al tro i envoltada d’àngels i sants, i l’home agenollat a l’esquerra hauria de ser el podestà del govern de l’època, Nello di Mino de’ Tolomei, el qual va encarregar l’obra. A la segona meitat del segle XIV, l’obra es va ampliar amb altres figures a dreta i esquerra: Sant Antoni Abad i Santa Fina a l’esquerra, Bartolo i Lluís IX a la dreta. Aquest afegit fou obra del pintor Bartolo di Fredi, de Siena, tot i que hi trobem el nom del florentí Benozzo Gozzoli: el seu estil es pot reconèixer fàcilment i, segurament, es va ocupar d’una restauració durant el segle XV.