MARIO ROMOLI I LA PORTA ROMANA DE FLORÈNCIA

A finals del segle XIX es creen, a Florència, les vies que envolten el centre històric de la ciutat, enderrocant, quasi completament, les últimes muralles medievals, les de Arnolfo di Cambio. Tot i així, romanen alguns testimonis de les portes d’entrada que formaven part d’aquestes muralles i que són visibles al llarg d’aquestes vies de circumval•lació. La porta sud, anomenada “Romana” perquè està dirigida cap a aquesta direcció, també és la que conserva un fragment de les muralles del segle XIV i la que ens dona una idea de com era aquesta ciutat emmurallada. Cada porta d’entrada donava la benvinguda a Florència i estaven decorades amb pintures al fresc, sovint amb imatges religioses i, de vegades, amb obres d’artistes importants. Malauradament, els exemples que ens han arribat no són nombrosíssims degut a un problema de conservació externa de les obres i, de vegades, es tornaven a pintar alguns segles més tard.
La Porta Romana (anomenada anteriorment San Pier Gattolino, pel nom de l’església homònima propera) s’ha convertit en l’entrada a Florència que conté més d’una obra d’art que ens acull a la ciutat: la primera i més evident quan s’arriba des del sud és l’escultura contemporània que decora la rotonda que precedeix la porta, o sigui, la de Michelangelo Pistoletto amb el títol “Dietrofront” (1981-84). Aquesta escultura representa una dona que surt de Florència, cap al futur, però que, alhora, torna a entrar a la ciutat, mirant cap al passat; un altre significat és que la seva ànima es nega a abandonar el gloriós passat cultural de Florència.

A la mateixa porta es troba una pintura al fresc amb la Verge Maria i sants (entre els quals, el patró de la ciutat, Sant Joan Baptista), una obra del segle XVI de Franciabigio que, probablement, substituïa un fresc precedent del segle XIV; entrant per la porta, just davant, a la façana d’un edifici que es troba a l’encreuament dels carrers Via Romana i Serragli, conté una altra obra contemporània: un fresc.

Continue reading