AMERIGO VESPUCCI: UN FLORENTÍ A SEVILLA

La història té diferents versions depenent de qui l’ensenya i, sobretot, on s’aprèn. A les aules espanyoles es memoritza la data del descobriment d’Amèrica, al 1492, una data que no s’ha d’oblidar així com al protagonista d’aquesta proesa: Cristòbal Colón. A Itàlia les coses es veuen des d’una altra perspectiva, sense disminuir a Colón però reconeixent els majors mèrits del florentí Amerigo Vespucci, un personatge molt més ignorat en terra espanyola; en canvi, els americans tenen molt clar a qui deuen el nom del seu continent.
La família Vespucci era una família històrica florentina que va arribar des de Peretola, avui en dia un barri de la ciutat i que llavors era zona perifèrica, i es van instal•lar al centre, a la zona de Ognissanti. Van exercir els oficis de més tendència a l’època: foren notaris, banquers i comerciants. Una part de la família és la que va tenir més èxit i fortuna, la de Pietro de Vespucci, Simone di Pietro Vespucci (el fundador de l’hospital de Sant Joan de Déu) i Marco Vespucci, que es casarà amb la bellíssima i mítica Simonetta, musa de les pintures de Sandro Botticelli, de la qual en parlarem en un altre article.

El nostre Amerigo descendia d’una altra branca menys afortunada dels Vespucci. Va heretar el nom del seu avi i era el tercer fill dels cinc de Nastagio i Lisa. El seu pare, Nastagio, era notari però tenia molts problemes amb l’alcohol, així és que, Amerigo va ser educat i protegit pel seu tiet, Giorgio Antonio, germà petit de Nastagio, el qual li va fer aprendre llatí, matemàtica, física, geometria i astronomia. Giorgio Antonio era un humanista i apassionat de mapes, amic de Marsilio Ficino i, per això, proper al cercle dels Medici, cosa que va permetre a Amerigo refugiar-se amb el seu tiet a la Vil•la del Trebbio durant la pestilència del 1476, propietat de la branca secundària de la família, la de Pierfrancesco de Medici, on un altre tiet seu, Bernardo, treballava com a contable. I amb aquesta branca dels Medici va estar sempre relacionat Amerigo ja que es va convertir en home de confiança de Lorenzo, fill de Pierfrancesco, anomenat “il Popolano”, Amerigo es va ocupar dels negocis i propietats de Lorenzo, una feina que el va portar a Sevilla.

Continue reading

26 DE JULIOL: SANTA ANNA

Avui, 26 de juliol, és la festa de Santa Anna, mare de Maria, és a dir àvia de Jesús, i també és una de les patrones de Florència juntament amb el principal, Sant Joan Baptista, i els altres dos, Santa Reparata i Sant Zenobi. La devoció a Santa Anna, a Florència, es remunta a un episodi concret que es va produir al segle XIV, durant un decenni que acabarà sent força conflictiu per la ciutat i que també té com a protagonista l’església d’Orsanmichele.
Però, abans que res, qui és Santa Anna? Tot i, com hem dit, la seva important relació amb Maria i Jesús, i el seu culte dins la religió cristiana, les notícies que tenim sobre ella i la seva vida no ens arriben dels Evangelis oficials sinó dels anomenats “Apòcrifs”; de totes maneres, l’Església n’ha acceptat el culte.
La història d’Anna i del seu marit Joaquim la trobem sovint representada en famosos cicles de decoracions murals amb les Històries de la Verge, com en el cas de Florència: Anna i Joaquim són una parella feliç i molt devota però sense fills a causa de l’esterilitat de Joaquim. Aquesta “deshonra” provoca que el Gran Sacerdot li impedeixi fer sacrificis al temple, fent-lo fora de males maneres. Humiliat, Joaquim es refugia al desert per transcórrer un període de retir, quan un àngel s’apareix a Anna anunciant-li la seva futura maternitat. El mateix àngel també s’apareix en somnis a Joaquim per donar-li el mateix missatge. Llavors Joaquim torna a la ciutat i es produeix la famosa escena del “Retrobament a la porta daurada”, o sigui un dels petons més representats en la història de l’art, començant pel de Giotto a la capella Scrovegni de Pàdua.

A la Toscana, la representació típica d’aquesta santa serà la “Santa Anna Metterza”, “metterza” seria la “tercera”: la imatge, de fet, és la que representa tres generacions juntes, és a dir Santa Anna darrera de la seva filla Maria que, sobre els genolls, té el nen Jesús. Dos noms famosos per haver representat aquesta particular iconografia són Masaccio, la pintura del qual es troba als Uffizi, i Leonardo da Vinci, al Louvre de París.

Continue reading