PALIO DE SIENA

Risultati immagini per palio di sienaEl Palio de Siena és una manifestació importantíssima i que els habitants de Siena viuen molt, no és una simple reconstrucció històrica, sinó que forma part de la vida de les persones d’aquesta ciutat, ja que cada “contrada” és com una ampliació de la família, els “contradaioli” (membres de la “contrada”) sono, sobretot, amics.
El Palio té lloc dues vegades l’any: el primer, del 2 de juliol s’anomena de “Santa Maria in Provenzano”, que també és una església de la ciutat on es troba, a l’altar major, un bust de la Verge Maria sense braços. El segon Palio és el 16 d’agost, dia després dRisultati immagini per palio di sienae l’Assumpció de la Verge (patrona de Siena) i, per aquest motiu s’anomena “Palio dell’Assunta” (Palio de l’Assumpció).
El nom “Palio” deriva del llatí pallium, una tela de llana que però, en aquest cas, és de seda (a Siena també s’anomena “drappellone” o “cencio”) elaborada i pintada, i és el premi de la competició. Es presenta un mes abans de la cursa i és una obra d’art de grans artistes que es dediquen a decorar-lo, cada Palio és únic i pintat per un artista diferent: per la cursa del 2 de juliol, es crida a artistes locals de Siena, l’imatge que han de representar és la Verge de Provenzano a la qual es dedica el Palio; pel 16 d’agost, en canvi, es dedica a l’Assumpció i l’encarregat de decorar la tela de seda és un artista internacional que també va variant, alguns Palio han sigut pintats per artistes molt famosos com Botero o Gottuso.

 

Continue reading

DON LORENZO MILANI

Aquests dies es celebra el 50è aniversari de la mort de Don Lorenzo Milani, un mossèn que durant molts anys es va considerar “poc oportú” i per aquest motiu, sovint, la seva figura va quedar marginada i apartada per part de l’Església, tot i que últimament s’ha provat un apropament, com demostra la visita del papa Francesc a la seva tomba.
A continuació, les meves paraules, pretenen ser una introducció a la vida, la persona i l’activitat de Don Lorenzo Milani, sobre el qual us convido a aprofundir a través dels seus propis escrits i del què s’ha escrit sobre ell, per poder conèixer l’home únic i especial que fou.

Continue reading

24 DE JUNY: FESTA DE SANT JOAN

El 24 de juny a Florència també es celebra Sant Joan! és una de les festes més importants perquè aquest és el sant patró de la ciutat. En aquesta data, l’Església celebra la nativitat del sant considerat el percusor de Crist i qui va introduïr el baptisme en l’aigua com una forma de purificació.

Són molts els events que es despleguen a la ciutat durant aquest dia. Però, per què Sant Joan Baptista és tant important per Florència? La devoció de la ciutat per aquest sant és evident i queda testimoniada en moltes obres d’art, en les quals, l’iconografia clàssica el representava o com un nen al costat de Maria y Jesús, o en edat adulta, cobert amb pells de camell en record de la seva vida d’asceta al desert. A Florència, el monument principal dedicat a ell és el baptisteri de Sant Joan, que es troba a la plaça homònima, davant de la catedral, que es va convertir al llarg dels temps en el punt focal de les celebracions dedicades a aquest sant.

Continue reading

LA CERÀMICA DE MONTELUPO

 

Cada any, al juny, Montelupo Fiorentino, una ciutat de la provincia de Florència, dedica alguns dies al seu producte més important i famós: la ceràmica, dedicant-li una festa, la festa de la ceràmica.

Per aquesta ocasió s’organitzen visites a les manufactures i tallers, trobades amb ceramistes, amb artesans i s’aprofundeix sobre l’història, la vida i la producció d’aquesta art antigua.Naturalment tot això s’acompanya amb altres events com la música, espectacles i jocs per nens i adults.

Des de l’Edat Medieval, aquesta ciutat es va distingir com a centre de producció de la ceràmica, sobretot de la majòlica (ceràmica esmaltada) i el moment de màxima producció fou entre el 1400 i el 1500. Al 1406, de fet, Florència va conquerir Pisa i això va permetre als productes de Montelupo, i no només, obrir-se una nova ruta marítima, a més va donar la possibilitat als artesans de comparar-se amb les ceràmiques espanyoles que imposaren a Montelupo un creixement qualitatiu de la seva activitat que, des d’aquell moment, començarà a perfeccionar-se en la majòlica d’inspiració hispano-mudèjar (amb un ús prevalent del blau i el verd).

A part d’això, en aquests segles fondamentals van ser també els encàrrecs florentins de families privades com els Medici, però també d’institucions importants com l’antiga farmàcia de Santa Maria Novella, i vectors comercials com la familia Antinori, els que van permetre que la majòlica de Montelupo arribés, a través del riu Arno i dels ports de Pisa i Livorno, a tot el món, de fet s’han trobat restes d’aquestes produccions fins i tot a Amèrica central, a les Filipines i en molts països europeus.

Aquesta ciutat es va convertir, així, en el centre de producció de ceràmica del territori florentí, transformant-se en l’activitat principal de les families locals, en aquests segles hi havia 50 manufactures dins les muralles de la ciutat, moltes de les quals amb la seva pròpia marca distintiva.

Encara avui en dia, l’elaboració de la ceràmica és una activitat símbol d’aquest lloc i existeixen, llavors, tallers artesans i fàbriques que es dediquen a aquesta producció que, en alguns casos, sigui en el passat que avui en dia, creen veritables obres d’art.

La ciutat de Montelupo ha recostruït tota la seva història i el desenvolupament d’aquesta tradició específica a l’interior del Museu de la Ceràmica, on es troben exposades més de 1000 peces, la major part trobades durant les excavacions del centre històric de Montelupo. Hi ha algunes peces que estaven destinades a la familia Medici, com ens desvetlla la presència de l’escut, al mateix papa Lleó X (membre dels Medici) i a altres personatges de l’Església de Roma. Una de les obres més importants ñes el cèlebre Rosso di Montelupo, un plat gran datat al 1509 decorat amb grotesques amb fons groc i vermell, que pren el nom del particular pigment utilitzat en la decoració, la composició del qual encara és un misteri avui en dia!

 

 

Calcio Storico Fiorentino

El “calcio fiorentino”, anomenat també “calcio storico” o “calcio en costume”(disfressa) és una tradició florentina que es remunta al segle XV. Es tracta d’un futbol barrejat amb el rugby (i pràcticament amb la lluita lliure avui en dia!) perquè la pilota també s’agafa amb les mans; es jugava sobretot durant el Carnaval i per aquest motiu també va prendre el nom que fa referència a les disfresses. Avui en dia, els jugadors porten uns vestits històrics, cadascun amb els colors del seu equip: hi ha quatre equips que són els quatre barris històrics de la ciutat: Santa Croce (blaus), San Giovanni (verds), Santa Maria Novella (vermells) i Santo Spirito (blancs). Als segles XV i XVI, el “calcio fiorentino” era un joc considerat aristocràtic, derivat del futbol que jugaven els vailets pel carrer o els soldats en els acampaments militars, però de més alt nivell, per aquest motiu alguns dels principals ciutadans de Florència havien hi participat, com Piero de’ Medici, fill de Lorenzo il Magnifico, Giulio de’ Medici (futur papa Clement VII) o Cosme I el Granduc. Es jugava alternativament en les principals places de la ciutat, però la versió que ens ha arribat als nostres temps i que s’ha convertit en una de les festes tradicionals de la ciutat és aquella dels militars perquè el joc es desenvolupa en un mode més “popular” i imita un partit important per l’història de Florència: el que van jugar els soldats florentins el febrer de 1530 durant el setge que la ciutat patia per part de les tropes espanyoles de Carles V. Mentrestant la ciutat es trobava sota el setge del general del rei-emperador (1529-30), els florentins van decidir jugar el seu tradicional partit de “calcio” a la plaça de Santa Croce per demostrar als seus enemics, que es trobaven acampats allà aprop, fora de les muralles, que no s’atemorien de la situació ni deixaven de divertir-se.

Continue reading

Les finestretes del vi

Passejant pels carrers de Florència, des dels més abarrotats a l’entorn dels monuments principals, fins a aquells una mica més tranquils, i mirant-se al voltant amb curiositat, es poden descobrir moltes coses, petites i grans, de les quals els diferents punts d’atracció i monuments sovint ens distruen: tabernacles, senyals de trànsit decorades, imatges de personatges històrics… submergits, les inscripcions “dantesche” amb fragments de la Divina Commedia, altres inscripcions de marbre honorífiques de personatges que van viure en alguns edificis, i molt més. Però si mirem no massa amunt, més aviat a la nostra alçada, ens adonarem d’unes finestretes petites i estranyes que es troben a les parets d’algunes residències: són les “buchette” o les “finestretes” (han tingut molts noms) del vi. Entre el centre històric i els carrers que es trobaven fora de l’última muralla de la ciutat del 1333, n’hi havia més de cent!
Però què són? I per què serveixen? O, més ben dit: per què servien? Fàcil: per la venda del vi!

Continue reading