23 de maig: La Fiorita

Cada 23 de maig a Florència es celebra la “Fiorita” en memòria de la mort de Girolamo Savonarola, que tingué lloc al 1498, un frare que va trastornar la ciutat després de la mort de Lorenzo il Magnifico, creant terror i “condemnant” els florentins degut als seus gustos luxosos, a la seva “veneració” cap a altres religions i al seu art pagà.
Però qui era aquest personatge i què va passar exactament?
Nascut a Ferrara en una família d’origen noble el 21 de setembre del 1452, Savonarola de petit va començar els estudis de Medicina que ben aviat, però, va deixar per convertir-se en frare dominic.

Al 1482 va arribar a Florència, convocat pel mateix Lorenzo il Magnifico el qual es va sentir atret de la seva fama de gran orador i havia rebut aquest consell dels seus homes de confiança, i va entrar al convent de Sant Marc. Savonarola va conquistar els florentins amb els seus sermons apassionats i aviat es va guanyar un grup important de seguidors. Aquests es van organitzar en la secta penitenciària dels “Piagnoni” (ploraners), anomenada d’aquesta manera degut a les llàgrimes vessades durant els sermons de Savonarola i lligada també al nom de la campana del convent de Sant Marc, la Piagnona, que sonarà ininterrompudament demanant ajuda quan els “Enfadats” assaltaran el convent per capturar el frare. Fustigador de la corrupció i de la decadència de l’Església, predicava la penitència com l’únic camí per la salvació.

S’oposava a tot tipus de luxe ja que ho considerava una font de depravació, feia jutjar a qui creia malgastador, organitzant les “fogueres de les vanitats”, és a dir fogueres on es cremaven obres d’art, llibres, instruments musicals i altres objectes.

El seu poder va créixer després de la mort del “Magnífic” i amb l’expulsió dels Medici de Florència. Aprofitant un moment de desorientament, i del gran buit que el Medici més il·luminat havia deixat als seus ciutadans, Savonarola va continuar els seus sermons sobre la fi del món, i es va ocupar de reformar el govern florentí, per exemple va introduir el Gran Consell, format per 1500 membres, pels quals va ser construït el famós Saló dels Cinc-cents al Palazzo Vecchio, perquè poguessin reunir-se de 500 en 500 (degut a la seva complexitat aquest òrgan de govern no va funcionar mai).

Foto: @miogr

Continue reading

BARTOLINI SALIMBENI

Tornem a parlar d’una família important de Florència, aquesta vegada dels Bartolini Salimbeni…. que, en realitat, eren de Siena, precisament durant l’època en la qual aquestes dues ciutats eren enemigues: durant les lluites entre els güelfs i els gibel·lins del segle XIII. Il cognom, aleshores, era Salimbeni i, els seus membres, eren, de fet, gibel·lins: enfortits amb els seus diners del comerç, van poder ajudar les tropes de Siena gibel·lines contra les güelfes de Florència durant la batalla de Montaperti (1260). Florència, després de la dura derrota, es va convertir en gibel·lina durant quasi sis anys: caldrà esperar la derrota de Manfredi de Sicilia a Benevento (1266) per tornar a establir el poder güelf. Però aquesta és una altra història!

Tornem a la nostra família, que ben aviat però, es va traslladar a Florència, per continuar els camins del comerç i de la mercaderia. Fou Bartolino Salimbeni qui es va voler traslladar, i així va ser com el cognom es va canviar primer per Bartolini, per amagar la seva verdadera identitat de gibel·lins en territori enemic, però després es va integrar amb l’original, convertint-se en Bartolini Salimbeni.

Continue reading

ELS ESCUTS DE PALAZZO VECCHIO

Si des de la Piazza della Signoria en ple centre florentí es dirigeix la vista cap al Palazzo Vecchio es nota immediatament que a la part alta de la façana, sota els permódols,  hi ha uns escuts. Són nou escuts diferents, presentats en una seqüència que es repeteix en ordre; són d’època medieval, més concretament del 1343 i són el resultat d’alguns dels principals aconteixaments històrics viscuts a la ciutat de Florència.

Per ordre són:

  • Creu vermella sobre fons blanc
  • Lliri vermell sobre fons blanc
  • Escut partit en blanc i vermell
  • Dues claus daurades en forma de X sobre fons vermell
  • Escut blau amb lletres daurades Libertas
  • Una àguila vermella en fons blanc  amb un petit lliri daurat sobre el cap i que amb les urpes agafa un drac
  • Lliri blanc sobre fons vermell
  • Lliris daurats sobre fons blau i un rampill vermell a la part superior
  • Escut partit en franges horitzontals grogues i negres en una banda, i lliris daurats sobre fons blau en l’altra banda.

Continue reading